2008/10/30

Acomiadament

Bé, després de dos anys sense poder/saber accedir a aquest bloc, per fi ara tinc el plaer. I ho faig per acomiadar-me i dir-vos que us espere en el nou projecte d'Amoraescena, Antígona. Visiteu-nos i no desfalliu si us perdeu per la xarxa. Una besada i una abraçada. Us espere.http://amoraescena2.blogspot.com/

2006/10/10


Continuem...

De nou, un nou curs i nous projectes. Ens tornem a reunir, però ara és per iniciar/continuar una nova proposta: No ens allunyem de la idea inicial, que és la de conéixer, reconéixer i analitzar els mecanismes que envolten l'amor, buscar en la nostra educació sentimental, anar als mites i les idees comuns. Aquesta vegada treballarem sota la mirada del Shakespeare, el Romeo i Julieta. Vull pensar que ens esperen sorpreses, tot i que no a tot el grup ha fet la mateixa il.lusió.
De moment, i encara sense conéixer l'obra original, estem treballant amb els coneixements previs, per tal d'investigar quines són les "marques" que heretem al voltant de l'amor. És molt curiós que tot i que mai l'hem llegida completa, tothom té una idea del que va l'obra. s'ha convertit, així, en paradigma "d'oïdes" de l'amor.
El primer dia treballàrem al voltant d'aquestes idees i férem una mena de resum d'escenes d'aquelles que coneixem. De totes (només tres, no us penseu: el ball de les màscares, la declaració d'amor al balcó, i la mort dels protagonistes, formen part de l'imaginari col.lectiu del grup) proposarem la primera per iniciar el treball. Les màscares, el joc, la disfressa i el doble sentit és el que de moment més ens abellix.
Ja us anirem contant què ix de tot plegat.

2006/06/07

El poder de la seducció, segons Cristina


EL PODER DE LA SEDUCCIÓ
Arriba divendres per la nit i vas super mona (algunes en el sentit literal de la paraula) al pub on saps que estaran les teues amigues. Va, anem a ser sinceres: on saps que estarà el xic que et porta bogeta. Ací entren en joc moltes tàctiques de seducció, a triar la que més t’agrade.
Com és evident, totes les dones no poden ser “top cañones”, però poden traure partit a altres virtuts. Clar que, hauríem de matisar sobre el que significa traure partit a altres virtuts.
Per a una ment lúcida i benpensant com pot ser la d’un home, explotar virtuts pot significar mostrar la teua cara intel·lectual, ser simpàtica, agradable… què més dóna que no tingues una pala o que tingues el cul més gros que un camió? Veritat?
És una llàstima dir açò: homes queden pocs, parlant del binomi home-ment lúcida. Així, amb el que ens trobem normalment és amb homes i punt, per als quals, explotar virtuts, encara que siga un poquet trist, és: portar escotàs, tindre un cos danone (encara que sigues lletja, tranquil.la, nena, que no et miraran a la cara) i ballar bé –si no ets a la pista de ball-.
Però tranquil.les, no perdem l’esperança. Eixos xics solen ser els boniquets de la festa. I nosaltres no som superficials. A que no? El “mal rotllo” t’entra quan veus que el que no és tan bonic és encara més capullín. “Però... anem a vore, no es puposa que tu eres el lleig però simpàtic?
Tot i això, encara no ens deixem portar pel pànic. Jo sé que la meua mitja taronja està ahí. El problema és que: i si jo sóc mitja llima? . És igual, siga mitja taronja, mitja llima o, qui sap, mitja cabra… serà un home sencer… amb sabor a taronja, llima o cabra!
CRISTINA TÀRREGA

2006/06/02

Cuando ya no esteis

Este año ya está terminando. Posiblemente el año que viene habrá gente que no haga teatro y cuando te vea, como todos aquellos compañeros que quedaron en el camino, te dirá:" a ver si quedamos!" y tu (o nosotros) le contestaras "sí, pues nos llamamos"...
Malditas conversaciones estandar de cómo comportarse como un ex-compañero. Pienso que estos momentos que hemos vivido juntos han sido muy bonitos, he disfrutado mucho con vosotros y os he cogido mucho cariño así que por favor si el año que viene no estoy (dios no lo quiera) que nadie me diga por la calle "a ver cuando quedamos" si no "tal día a tal hora"...

Muchas gracias por los buenos momentos que me habeis hecho pasar y que todo os vaya bonito en este teatro comico-dramático que es vivir...
(1patunet per tots)

2006/05/12

Parlem d'amor: iniciem el viatge


Al principi de curs, i després de diverses sessions per conéixer-nos/conéixer-se i d'haver arribat a una mena de definició de l'amor, el tema continuava plantejant-nos una mica de confusió. Per tant, començàrem a tractar més en profunditat la qüestió: de què parlem, què entenem quan parlem d'amor? els xisc i les xiques entenen el mateix? per què, doncs, tanta confusió? .
us transcric el resultat de la sessió, tal com reflexe al meu "quadern":

Marquem com a possibles temes de debat o anàlisi :
amor platònic, amor espiritual = amor vertader ?
amor propi: positiu o negatiu?
diferències entre ells i elles: ells han introduït la passió i el carnal, cap d’elles ho ha fet.
fraternal i paternal però no maternal ?


Es distribueix la classe en quatre grups. Cadascú treballarà al voltant d’una mena d’amor. Al voltant de l’amor amistat no es crea grup, en canvi sí en fan: amor perfecte, amor sexual i l’amor-dolor.
La tasca que han de fer és analitzar/explotar el tema i elaborar una petita situació per improvisar. Han de plantejar: personatges, espai, temps i situació.

El resultat del treball dels grups:
1. Amor vertader. “ és un tipus d’amor del qual mai et canses, que sempre t’atrau”. Si fos un olor o un sabor, seria dolç.
Situació: adormir-te abraçada a ell/ella, i al despertar que continue allí.
Com: abraçats
Quan: de dia i de nit
On: París, en una suite
Sota aquesta idea inicial, acaben plantejant la improvisació d’una altra manera.

Ell i Ella arriben a un banc del parc, entre una conversa (silenciosa) es van apropant, fins que Ell aconsegueix agafar la mà d’Ella. Fi.


2. Amor passional. “amor en el qual no conten els sentiments de la parella i sols es basa en el
sexe”
Situació: Sandra coneix a Hèctor en una discoteca i passen tota la nit junts, fent l’amor en el cotxe. Ja al dia següent Hèctor coneix a Núria en altra discoteca i també passen la nit en el cotxe de Núria. Al mateix següent, Núria telefona a Sandra (amigues) per dir-li que s’ha embolicat amb un xic molt guapo, i... acaben descobrint que és el mateix xic.
Quan: una nit i un matí.
Personatges: Xic: moré, alt, “catxes” ulls blaus, ros.
Xica: ulls verds, cabell llarg i ros, bones corbes, alta.

Com: Conversa telefònica.

3. Amor dolor. A aquest grup els costa molt centrar i definir el que volen dir. Després d’una ràpida pluja d’idees, sorgeixen aquestes propostes: dona submissa/home
possessiu, por al compromís, idees distorsionades de l’amor, zels,, inseguretat, amor insà, amor frustat: t’estime però..., els homes i les dones tenen distintes maneres d’entendre la relació..
Situació: Ell està esperant la seua nóvia, quan ella baixa no li sembla bé com va vestida i discuteixen.
On. portal de la casa d’Ella.
Personatges: Xic i Xica, 25 anys aproximadament.

Es representen en aquest ordre, amb distints estils teatrals (de manera casual) la primera, molt simbòlica, en silenci. La segona, amb converses en paral.lel i la tercera més “actuada”, més clàssica. A la retroacció següent, es comenta el tipus, l’estil, i l’ordre. Curiosament, la part del grup més jove plantejava un altre ordre, on la primera escena seria llegida com un final feliç, la última (dolor) seria la primera i la segona seria la conseqüència d’aquesta. Tot acabaria, però, bé.

2006/05/10

Camí de Blanes


El grup de Teatre de l'IES Federica Montseny hem anat de viatge a Blanes, a la XII Mostra de Teatre d'IES públics de les Terres gironines.

L'experiència ha estat colpidora, sobretot per l'alumnat més jove. Han/hem vist un grapat d'obres de teatre fetes per joves i per a joves, n'hem vist de diversos gèneres, de diverses estètiques... han descobert que pel món hi ha d'altres estètiques, d'altres mirades i d'altres veus (... i tan boniques com són!)